Quan tenim per primera vegada un nadó als braços, no us heu plantejat mai com veuen el món?
Els nadons es connecten amb l’exterior a través de l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte. El sistema visual és l’últim sentit a desenvolupar-se. Els ulls ja estan preparats i formats amb tots els seus fotoreceptor per començar a veure-hi, però encara no tenen les connexions neurològiques per a poder fer-ho: caldrà que el seu cervell es desenvolupi i es connecti.
La visió d’un infant al néixer és de blancs, de negres, un joc d’ombres i de llum. Només li permet enfocar a uns 15-20cm per veure el pit de la mare o el seu rostre quan el té en braços. La seva agudesa visual anirà millorant progressivament assolint, ja, un valor del 100% als sis mesos de vida, i el seu sistema visual continuarà desenvolupant-se fins als 6 anys, on ja tindrà les habilitats visuals pròpies d’un adult.
Inicialment, podríem dir cada que cada ull fa la seva i “va per la seva banda”, ja que no estan connectats. Es tracta d’una etapa que anomenem monocular. No és fins al voltant dels 4 mesos que hauríem d’observar que els seus dos ullets comencen a estar sempre alineats (etapa de binocularitat).
La visió del color també es fa esperar. Passem d’una visió monocromàtica (en blanc i negre) que dura uns dos o tres mesos, depenent de cada autor/estudi, i s’hi van afegint colors; el vermell i el verd rondant els dos mesos, el groc i el blau cap als tres assolint gairebé tot el ventall possible que ens ofereix l’espectre visible als quatre mesos de vida, aproximadament.
La majoria de criatures neixen amb els ulls clars i se’ls van enfosquint a mesura que la melanina es diposita a sobre de l’iris. Sembla que el seu color no serà el definitiu fins que no compleixi un any.